■ regionalisme

Partició sil·làbica: re_gi_o_na_lis_me
Etimologia: de regional 1a font: 1888, DLab.
    masculí
  1. Amor a les coses de la pròpia regió.
  2. ciències polítiques
    1. Doctrina política i social consistent a afavorir, dins un mateix estat, el paper dels agrupaments regionals delimitats per la geografia i la història.
    2. Doctrina de política internacional que propugna l’establiment de vincles particulars entre els estats o les nacions d’un mateix continent, subcontinent o zona geopolítica àmplia.
  3. història Nom amb el qual és conegut el moviment favorable a la recuperació de la pròpia identitat cultural i política, als Països Catalans, sorgit els primers anys de la restauració borbònica del 1874.