■ regent

Etimologia: del ll. regens, -ntis, participi pres. de regĕre ‘regir’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Que regeix o governa.
    2. Dit de la persona que regeix una col·lectivitat, un càrrec, una institució.
    3. Dit del qui governa un estat durant la minoritat o l’absència del sobirà.
    4. Dit del qui presideix els estudis en alguns ordes religiosos i de qui els presidia en les universitats.
    5. Dit del qui, sense ésser-ne l’amo, dirigeix el treball d’una impremta, el despatx d’una farmàcia, etc.
  2. masculí dret canònic Persona que regeix la cura d’ànimes d’una parròquia per absència o incapacitat de la persona titular.
  3. masculí història
    1. Membre de la cúria del governador.
    2. Membre de la cancelleria reial que dirigia la pràctica diària del despatx dels documents i, en cas d’absència del canceller o del vicecanceller, els substituïa en el càrrec.
    3. Membre del Consell d’Aragó sota la direcció i presidència del vicecanceller o president.