■ refusar

Compareu: rebutjar
Etimologia: del ll. vg. *refusare, íd., der. de refusus, -a, -um, participi de refundĕre ‘vessar, espargir; rebutjar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Declinar d’acceptar alguna cosa. Ha refusat els diners que volien donar-li. Ell va refusar la mà de la princesa.
  2. pronominal No consentir. Ens vam refusar a fer-ho.
  3. transitiu esports rebutjar 2.