■ refractiu | refractiva

Partició sil·làbica: re_frac_tiu
Etimologia: del ll. refractivus, -a, -um, íd.
    adjectiu física
  1. Que és capaç de refractar un raig o una ona.
  2. Dit de la superfície de separació de dos medis de diferent índex de refracció.