Accessory
Etimologia: de reformar 1a font: 1653, DTo.
Body
-
femení
-
- Acció de reformar o de reformar-se;
- l’efecte. Fer reformes en una casa.
-
catolicisme
- Mitigació d’una regla religiosa excessivament rígida.
- Restabliment de l’antiga o primitiva observança.
- usat absolutament [en majúscula] història i cristianisme Conjunt d’innovacions, de canvis profunds, en la vida de la societat, de l’Església, especialment dels segles XV-XVII, a Europa, que és a l’origen de les Esglésies protestants i de la Contrareforma.
- recurs de reforma dret processal En un procés penal, demanda adreçada al jutge d’instrucció amb vista a reexaminar i revocar una resolució.
- reforma fiscal (o tributària) economia i ciències polítiques Modificació profunda del sistema impositiu estatal, o local, és a dir, del marc i el contingut de les lleis tributàries.