■ reflectir

Etimologia: del ll. reflectĕre ‘girar enrere; desviar’ 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu física Produir una superfície la reflexió.
    1. transitiu Reproduir la imatge d’una cosa com fa un mirall; emmirallar. L’estany reflectia el cel estelat.
    2. transitiu figuradament Aquell fet reflectia l’estat d’opinió de la majoria.
    3. pronominal Reflectir-se els estels en l’estany.
    4. pronominal figuradament Deixar-se veure una cosa en una altra. Reflectir-se l’ànima en la cara.