■ referent

Etimologia: del ll. referens, -ntis, part. pres. de referre ‘reportar, referir’ 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. Que fa referència.
    2. referent a locució prepositiva Tocant a, pel que fa a, pel que es refereix a.
  2. masculí lingüística Realitat extralingüística, concreta o abstracta, a la qual es refereix un signe.