■ reduir

Partició sil·làbica: re_du_ir
Etimologia: del ll. reducĕre, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb transitiu
    1. Tornar al seu lloc o estat natural, especialment en medicina. Reduir una luxació, una fractura.
    2. cirurgia i química Dur a terme una reducció.
  2. Portar una substància a un cert estat o condició molent-la, batent-la, etc. Reduir el gra a farina. Reduir a pols una substància.
  3. Disminuir. Reduir les despeses. Reduir els preus. Reduir les dimensions d’un objecte.
  4. Portar algú a sotmetre’s, portar-lo a una condició inferior. Reduir algú a l’obediència, al silenci. Veure’s reduït a la misèria, a haver de demanar caritat.
  5. Explicar (una realitat d’un nivell considerat superior) per mitjà de termes d’un nivell considerat inferior. Reduir el coneixement humà a continguts empírics.
  6. Contenir i immobilitzar (una persona) mitjançant la força per evitar que faci o es faci mal en una situació d’agressivitat o violència. La policia reduí els atracadors.
  7. gastronomia Disminuir el volum (d’una salsa, d’un suc, etc.) per evaporació d’una part del líquid.
  8. matemàtiques Canviar la forma o la denominació d’una expressió, d’una quantitat, etc., sense canviar-ne el valor. Reduir fraccions a un comú denominador.
  9. música Arranjar una partitura, simplificant-la, per a un grup d’instruments menor que l’original o, més sovint, per a piano sol.