■ reconeixement

Partició sil·làbica: re_co_nei_xe_ment
Etimologia: de reconèixer
    masculí
    1. Acció de reconèixer;
    2. l’efecte.
    1. especialment Acció de cercar de conèixer quelcom examinant-ho acuradament. Fer un reconeixement.
    2. dret Confessió que fa una persona d’una obligació.
    3. dret Escorcoll o indagació que fa d’alguna cosa un jutge o un perit.
    4. història del dret A l’alta edat mitjana, declaració pública de renúncia a uns drets o possessions en litigi.
    5. història del dret Document en què es fa la declaració de reconeixement.
    6. medicina Inspecció o examen, general o local, especialment el que és practicat amb objecte legal determinat.
    7. ciències militars Acció bèl·lica menys extensa que l’exploració, però més intensa que aquesta, feta per una força petita amb la finalitat de reguardejar.
    8. reconeixement de caràcters informàtica Un dels tipus de reconeixement de formes en què aquestes són signes gràfics o caràcters.
    9. reconeixement de formes informàtica Conjunt de tècniques i dispositius que permeten d’organitzar de manera coherent la informació rebuda mitjançant la recerca i la selecció de formes comparables.
    10. reconeixement de la paraula (o de la veu) informàtica Tècnica que té com a objectiu la identificació per ordinador de les paraules expressades en un discurs verbal.
    11. reconeixement en roda Pràctica policial en què la persona sospitosa d’haver comès un delicte és col·locada entre d’altres perquè pugui ésser identificada per un testimoni.
    12. reconeixement sistemàtic medicina Exploració general d’un individu aparentment sa o, si més no, sense símptomes d’una malaltia determinada.
    1. Reconeixença.
    2. història del dret A l’edat mitjana, acció de manifestar-se obligat (a un senyor per la possessió d’un territori, d’un castell, d’un lloc, etc., en feu).