■ reconèixer

Partició sil·làbica: re_co_nèi_xer
Etimologia: del ll. recognoscĕre, íd. 1a font: s. XIII, Desclot
    verb transitiu
    1. Veure, adonar-se, que una persona o una cosa és tal o tal persona o cosa ja coneguda d’abans. Si esteu tan canviat, com volíeu que us reconegués? El vaig reconèixer per la seva veu, pel caminar.
    2. figuradament Tu, pròdig?: no et reconec.
    1. Examinar algú o alguna cosa per assabentar-se de la seva identitat, la seva naturalesa, les seves circumstàncies, etc. Reconèixer les mercaderies rebudes.
    2. medicina Sotmetre un individu a un reconeixement.
    3. ciències militars Examinar el terreny, normalment abans de la presa de decisió per part dels caps militars. Reconèixer la posició de l’enemic.
    1. Admetre una cosa que hom negava, de què hom dubtava. Ara reconeixes, per fi, que jo tenia raó.
    2. història del dret Fer reconeixement.
    3. reconèixer un feu, un deute, una obligació dret Manifestar-se obligat per aquell feu, aquell deute, aquella obligació.
    4. reconèixer un govern, una autoritat Admetre’n la legitimitat després d’un canvi pacífic o violent dels qui detenen el poder.
    1. Admetre, confessar, com a seu. Reconèixer, algú, el seu error.
    2. reconèixer una firma Confessar com a pròpia una firma.
    3. reconèixer un fill Declarar-se’n pare.
  5. reconèixer un favor Agrair-lo.