■ recaure

Partició sil·làbica: re_cau_re
Etimologia: de caure 1a font: 1476
    verb intransitiu
    1. Tornar a caure malalt d’una malaltia de què hom era convalescent. Semblava que ja havia deixat enrere la grip, però ha recaigut.
    2. Tornar a caure en una falta, en un vici, etc. Havia deixat la beguda, però hi va recaure. Recaure en la droga.
    1. Venir a caure sobre algú, a tocar-li, una càrrega, un treball, una responsabilitat, etc. Totes les feines extraordinàries recauen sobre mi!
    2. Una acció afectar directament algú o alguna cosa. La persona sobre la qual recau l’acció expressada pel verb.