■ rebotre

Etimologia: de botre 1a font: s. XX, Guimerà
    verb
  1. intransitiu Botre contra una cosa després d’haver botut contra una altra. La pilota reboté contra la paret, a la paret.
  2. transitiu Llançar, repel·lir, una cosa de manera que vagi a botre, a pegar, contra una altra. Enutjat, va rebotre el telèfon contra la taula.