■ rebot

Etimologia: de rebotre 1a font: 1696, DLac.
    masculí
    1. Acció de rebotre;
    2. l’efecte.
  2. esports
    1. Moviment de la pilota després d’haver estat colpejada i d’haver botat en terra.
    2. En el bàsquet, tècnica individual que permet al jugador de recuperar la pilota sota la cistella.
  3. informàtica
    1. Acció d’abandonar, un internauta, un lloc web havent-ne vist només una pàgina i, generalment, al cap de pocs segons d’haver-hi entrat.
    2. Conjunt de missatges retornats, sense haver-se lliurat al destinatari, en una campanya de màrqueting per correu electrònic.
  4. patologia Reaparició d’un símptoma o d’una síndrome patològica en disminuir el tractament o en detenir-lo.
  5. de rebot locució adverbial
    1. Rebotent, venint a rebotre. La pedra em va tocar de rebot. Tornar una pilota de rebot.
    2. Indirectament; de retop.