Es mostren 2 resultats

■ rebedor1 | rebedora

rebedor

Etimologia: de rebre i -dor1 1a font: 1344, Ord. P. III
  1. adjectiu i masculí i femení Que rep.
  2. masculí història Receptor.


    3. Vegeu també:
    rebedor2

■ rebedor1 | rebedora

adjectiu i masculí i femení Que rep masculí història Receptor Vegeu també rebedor 2
Traducció

■ rebedor2 | rebedora

rebedor

Etimologia: de rebre i -dor2
  1. adjectiu Que s’ha de rebre, que pot ésser rebut o acceptat. Tants quartans de blat bo i rebedor.
  2. masculí
    1. Peça a l’entrada d’una casa, d’un pis, etc., on hom fa entrar i atén el qui hom no vol fer esperar fora.
    2. Avantsala.


    3. Vegeu també:
    rebedor1

■ rebedor2 | rebedora

adjectiu Que s’ha de rebre, que pot ésser rebut o acceptat Tants quartans de blat bo i rebedor masculí Peça a l’entrada d’una casa, d’un pis, etc, on hom fa entrar i atén el qui hom no vol fer esperar fora Avantsala Vegeu també rebedor 1
Informació complementària
Traducció