rebec | rebeca

Accessory
Homòfon: rabec
Etimologia: d’origen incert, potser d’un ll. *rĭbĭccu, metàtesi d’un *(i)bĭcĭrru, der. de ibex, -ĭcis ‘isard’ 1a font: s. XIX
Body
    adjectiu
  1. Dit d’una persona, especialment d’una criatura o d’un adolescent, que és difícil de governar pel seu geni, que el porta a plantar cara, a replicar, a no obeir, etc. Un caràcter rebec.
  2. Difícil de treballar, d’afaiçonar, etc. Un material rebec.