■ realista

Partició sil·làbica: re_a_lis_ta
Etimologia: de real1
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al realisme o als realistes.
  2. masculí i femení Seguidor, partidari del realisme.
  3. adjectiu i masculí i femení
    1. Dit de la persona a qui solament interessen les coses reals, no les imaginàries o abstractes.
    2. Dit de la persona que té sentit de la realitat, que actua, jutja, etc., tenint en compte les coses tal com són realment.
  4. adjectiu Que descriu objectivament la realitat, sense amagar-ne els aspectes més crus o vulgars. Una pel·lícula realista.