■ reactiu | reactiva

Partició sil·làbica: re_ac_tiu
Etimologia: de actiu 1a font: 1886
    1. adjectiu química Que té la capacitat de reaccionar.
    2. masculí química analítica Substància que, per la seva capacitat de provocar determinades reaccions, és usada en assaig i anàlisi per a descobrir la presència o mesurar la quantitat d’una altra substància.
    3. masculí química inorgànica i química orgànica En una reacció química, qualsevol de les substàncies que hi participen estequiomètricament per originar uns productes.
  2. adjectiu electrotècnia
    1. Dit del circuit que posseeix reactància.
    2. En corrent altern, dit de la magnitud que no correspon a cap potència real. Corrent reactiu.
  3. adjectiu i masculí medicina i terapèutica Dit de la substància que produeix una reacció.