Es mostren 4 resultats

Re

Re

símbol química inorgànica reni.

Re

símbol química inorgànica reni

■ re1

re

Etimologia: variant de res, a partir de l’acusatiu ll. rĕm (v. res) 1a font: s. XII, Hom
pronom Res.


Vegeu també:
re2

■ re1

pronom Res Vegeu també re 2
Traducció

■ re2

re

Etimologia: v. do1
masculí [plural res] música Segona nota de l’escala musical diatònica.


Vegeu també:
re1

■ re2

masculí plural res música Segona nota de l’escala musical diatònica Vegeu també re 1
Traducció

■ re-

re-

  1. Prefix intensiu (en llatí re-) de certs verbs o substantius verbals que indica duplicació o repetició de l’acció. Ex.: remirar, revenda, requalificació, ressituar.
  2. Prefix d’un adjectiu o d’un adverbi (en llatí re-) que li dona força de superlatiu. Ex.: rebé, refí.
  3. Prefix intensiu (en llatí re-) d’una interjecció, un renec, etc. Ex.: rellamps!, redimonis!

■ re-

Prefix intensiu en llatí re- de certs verbs o substantius verbals que indica duplicació o repetició de l’acció Ex remirar, revenda, requalificació, ressituar Prefix d’un adjectiu o d’un adverbi en llatí re- que li dona força de superlatiu Ex rebé, refí Prefix intensiu en llatí re- d’una interjecció, un renec, etc Ex rellamps, redimonis