■ ratificar

Compareu: rectificar
Etimologia: del b. ll. ratificare, íd. 1a font: 1406
    verb
  1. transitiu
    1. Confirmar una cosa que hom ha fet o ha dit, fer-la valedora. Va ratificar tot el que havia dit anteriorment. Ratificar un tractat comercial.
    2. figuradament Ratifico la bona opinió que tenia d’ell.
  2. pronominal Mantenir-se ferm. Em ratifico en el que he dit.