■ rastell

Etimologia: del ll. rastellum, dimin. de rastrum, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. agricultura
    1. Eina semblant al rampí, però amb doble fila de pues, que serveix per a replegar espigues, herba, etc.
    2. Rascle.
    3. Paleta de ferro fixada a l’extrem de l’agullada que serveix per a netejar la rella de l’arada quan s’hi adhereix terra.
    4. Bastiment constituït per dues barres horitzontals unides per una sèrie de barrots paral·lels entre ells i perpendiculars a les barres, que, disposat damunt la menjadora dels animals com a suport de la palla, de l’herba, etc., impedeix que s’escampi o es malmeti.
    1. Rastellera.
    2. Pilot de coses posades l’una sobre l’altra. Un rastell de llenya.
  3. construcció
    1. Paret d’obra en sec feta d’algunes filades de pedres grosses i construïda verticalment o atalussadament per tal d’evitar que l’aigua s’endugui la terra.
    2. Filera de pedres disposades de cantell i sobresortint de la terra que serveix per a marcar límits, per a formar una vora, etc.
    3. Obra de contenció en forma de rastell per a fixar la neu i evitar les allaus. Rastell de barres, de brèndoles.
  4. heràldica Moble que representa el rastell d’un castell, format per sis pals agusats a l’extrem inferior amb cinc travesses, clavetejat i amb una anella al mig de la travessa superior.
  5. història En els castells medievals, reixa mòbil, que podia pujar i baixar, que protegia la porta i permetia l’accés al recinte interior o plaça d’armes.
  6. indústria tèxtil Post de fusta proveïda de puntes i fixada generalment en un cavallet, que hom empra per a pentinar a mà certes fibres dures, com el lli, el cànem, etc.