■ raspall

Etimologia: de raspar 1a font: 1383
    masculí
  1. Instrument consistent en un gran nombre de cerres, crins, brins rígids, etc., plantats en una placa de fusta, de vori, etc., que serveix per a netejar, fregar, etc. El raspall de la roba, del cap, d’estrijolar el gos. Treure la pols amb un raspall.
  2. dialectal Escombra feta de branques de bruc o d’altres arbusts, que serveix per a netejar l’era, el carrer, l’estable.
  3. agricultura Rampí.
  4. botànica Olivella.
  5. indústria tèxtil
    1. Fusta plana coberta de pelfa que hi ha damunt els corrons ratllats i els de goma, en les màquines de filatura del cotó.
    2. Borra de cotó que hom treu de la pelfa del raspall.
  6. indústria tèxtil Fusta guarnida de punxes de ferro que en les màquines de picar cartons jacquard fa recular els punxons.