■ rascar

Etimologia: del ll. *rasicare, freqüentatiu del ll. radĕre (participi rasus) ‘raure’ 1a font: 1371
    verb
  1. transitiu Gratar.
  2. intransitiu
    1. Ésser raspós. La tovallola rasca.
    2. Fer un soroll de fregament poc fi. El motor rasca.
  3. transitiu popularment Tocar malament (un instrument musical de corda). Rascar el violí.