■ raonable

Partició sil·làbica: ra_o_na_ble
Etimologia: del ll. formació culta analògica sobre la base del ll. rationabĭlis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Conforme a la raó, prudent, convenient, acceptable. Això que dius no és raonable.
  2. Dit de la persona que atén al bon sentit, que comprèn les raons, que obra o pensa conforme a la raó. Sigues raonable!
  3. Regular, normal, no exagerat, del tipus corrent. Vendre a preus raonables.
  4. antigament Racional, dotat de raó.