■ rang

Homòfon: ranc
Etimologia: del fr. rang, ant. renc, íd., ‘rengle’, corresponent al cat. reng (v. aquest mot)
    masculí
  1. Grau social o jeràrquic.
  2. estadística Conjunt de valors que pren una determinada funció.
  3. àlgebra
    1. rang d’una aplicació lineal Rang de qualsevol matriu que representi l’aplicació.
    2. rang d’una matriu Ordre del més gran determinant no nul extret d’ella.
  4. gastronomia Conjunt de taules d’un menjador assignades a un cambrer.