radical
Accessory
Etimologia: del ll. radicalis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
- adjectiu botànica Relatiu o pertanyent a l’arrel, que procedeix directament de l’arrel. Tubercles radicals.
-
adjectiu
figuradament
- Que afecta l’arrel mateixa d’una cosa, el principi d’una cosa.
- cura radical Cura que combat el mal en el seu origen.
- vici radical Vici que deprava completament.
- adjectiu Que canvia del tot, de dalt a baix. Reformes radicals.
-
masculí
lingüística
- Arrel.
- Realització concreta d’una arrel.
-
- masculí matemàtiques Signe √ emprat per a indicar l’arrel enèsima d’una quantitat o expressió.
- adjectiu Dit de la quantitat o expressió afectades pel signe √.
- centre radical geometria Punt que té la mateixa potència respecte a tres circumferències.
- eix radical geometria Recta formada pels punts que tenen la mateixa potència respecte a dues circumferències.
-
ciències polítiques
- adjectiu Dit dels diversos partits seguidors del radicalisme.
- masculí i femení Membre d’un dels diversos partits seguidors del radicalisme.
-
masculí
química
- Concepte per a descriure agrupaments atòmics que resten inalterats al llarg de transformacions químiques diverses, per contraposició a grup funcional.
- Grup d’àtoms derivat formalment d’un hidrocarbur o d’un heterocicle per pèrdua d’un o més àtoms d’hidrogen i que es troba com a substituent d’un grup funcional o de la cadena principal d’una molècula.
- radical lliure Àtom o agrupament d’àtoms que conté un electró desaparellat, procedent en general de la ruptura homolítica d’un enllaç químic covalent, que presenta una reactivitat exaltada.