■ rústic
| | rústica

Compareu: rústec
Etimologia: del ll. rustĭcus, -a, -um, íd. 1a font: 1653, DTo.
    adjectiu
  1. Propi de les persones o coses del camp. Maneres rústiques.
  2. Dit d’un treball fet amb pedres, fustes, etc., poc o no gens treballades; rústec. Una barana rústica.
  3. impròpiament escriptura i paleografia Dit de l’escriptura capital romana clàssica librària (segles I-VI).
  4. en rústica arts gràfiques Dit de l’enquadernació amb cobertes de paper o de cartolina.