■ ràpid | ràpida

Etimologia: del ll. rapĭdus, -a, -um ‘endut, arrabassat, ràpid’, der. del ll. rapĕre ‘arrabassar’ 1a font: 1653, DTo.
  1. adjectiu
    1. Que té lloc o es fa amb una gran velocitat. Un moviment ràpid. Una ullada, una lectura, ràpida.
    2. Que es mou, obra, molt de pressa, amb una gran velocitat. Un corrent ràpid.
  2. adverbi Ràpidament. Veniu ràpid a casa.
  3. masculí indústries del calçat
    1. Taller on adoben sabates.
    2. Pegot.
  4. masculí cinematografia Acceleració.
  5. masculí ferrocarrils Tren ràpid.
  6. masculí geomorfologia Part del recorregut d’un riu on el corrent és més ràpid.