■ quitar

Etimologia: del b. ll. quietare ‘eximir d’una obligació’, ll. td. ‘aquietar, apaivagar’, der. de quietus, -a, -um ‘quiet, tranquil’; el pas de -ie- a -i- en quitar i quiti no resulta gaire clar 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu
    1. Fer quiti d’una obligació pecuniària. Em va prometre que em quitaria de tots els meus deutes.
    2. Rescabalar, pagar prou per a compensar una despesa feta. No el van quitar com calia quan el van fer fora. El poc peix pescat no quita: ni tan sols podrem pagar els pescadors!
    3. Recobrar (una cosa empenyorada) pagant la quantitat estipulada per a redimir-la. Pogueren quitar les joies al cap d’uns anys.
    4. Redimir, posar en llibertat (algú) pagant per ell. Fou quitat per un cavaller.
    5. Privar (algú) d’alguna cosa a què està acostumat, de què gaudeix. Li han quitat el gust de fumar.
  2. pronominal Restar lliure d’una obligació o d’una culpa. Ja s’ha quitat i no et deu res.
  3. dret de quitar Dret de lluir i de quitar.