quilla

Accessory
Etimologia: del fr. quille, i aquest, de l’escandinau ant. kilir, pl. de kjolr, íd. 1a font: 1839, DLab.
Body
    femení
  1. construcció naval
    1. Peça longitudinal, la primera que hom col·loca en la construcció d’una embarcació, que és disposada de proa a popa, a la part inferior del buc, i que pot ésser considerada la base de tota l’estructura de l’embarcació i el seu eix longitudinal.
    2. quilla de balanç Cadascuna de les dues planxes o estructures de secció triangular que són fixades en els dos terços de l’eslora d’algunes embarcacions per tal de reduir l’amplitud del balanç. És anomenada també aleta estabilitzadora.
    3. tombar de quilla Fer inclinar una embarcació sobre un dels seus costats fins que pel costat oposat la quilla resti descoberta per damunt de la superfície de l’aigua.
  2. anatomia animal Línia, làmina o estructura sobresortint, habitualment aguda, semblant a la quilla d’un vaixell.