■ quaranta

Etimologia: del ll. vg. quaraginta, ll. cl. quadragĭnta, íd., comp. de quattuor i -ginta, alteració de decem ‘deu’, convertit en una forma sufixal (com -ginti de viginti ‘vint’) de les desenes (triginta, sexaginta, etc.); això fa que aquests mots puguin ser considerats també compostos 1a font: s. XIV, Muntaner
  1. adjectiu Quatre vegades deu, trenta-nou més un.
  2. adjectiu i masculí i femení Que fa quaranta; quarantè.
  3. masculí El nombre quaranta, 40. Els numerals cardinals compresos entre quaranta i cinquanta són: quaranta-un, quaranta-una, 41; quaranta-dos, quaranta-dues, 42; quaranta-tres, 43; quaranta-quatre, 44; quaranta-cinc, 45; quaranta-sis, 46; quaranta-set, 47; quaranta-vuit, 48; quaranta-nou, 49. Els mateixos usats com a ordinals i com a substantius són: quaranta-u, quaranta-dos, quaranta-tres, etc. El quilòmetre quaranta-u.
  4. femení plural jocs d’entreteniment
    1. En el joc del tuti, reunió del cavall i el rei d’atots en mans d’un mateix jugador.
    2. cantar les quaranta Declarar la possessió d’aquesta basa.
  5. a les quaranta A una deshora, molt més tard del que pertoca.
  6. cantar les quaranta (a algú) Cantar-li les veritats, renyar-lo.
  7. quaranta hores catolicisme Adoració del Santíssim Sagrament durant quaranta hores (distribuïdes en tres dies) en record de les hores passades per Jesús dins el sepulcre.