■ quadrilàter | quadrilàtera

Etimologia: del ll. quadrilatĕrus, -a, -um, íd., comp. de quattuor ‘quatre’ i latus, -ĕris ‘costat’ 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu geometria De quatre costats.
  2. masculí geometria
    1. Polígon que té quatre costats.
    2. quadrilàter circumscrit Quadrilàter que té els costats tangents a una figura.
    3. quadrilàter complet Figura formada per quatre rectes i els sis punts d’intersecció.
    4. quadrilàter esfèric Figura esfèrica determinada per quatre línies sobre l’esfera que determinen quatre punts sobre ella.
    5. quadrilàter inscriptible en una circumferència Quadrilàter que té els quatre vèrtexs sobre una circumferència.
    6. quadrilàter regular Quadrilàter amb costats i angles interiors iguals; quadrat.
    7. quadrilàter simple Figura formada per quatre rectes i les successives interseccions en parelles.
  3. quadrilàter de vocals fonètica, fonologia Representació geomètrica ideal d’un sistema vocàlic.