■ purificar

Etimologia: del ll. purificare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Fer pur, llevar la part espúria, deslliurar de tota impuresa, de tot element estrany o nociu. Purificar l’or al gresol.
    2. figuradament Purificar l’ànima.
  2. religió i litúrgia
    1. transitiu Fer determinats actes rituals per fer una persona o una cosa digna d’entrar en contacte amb el sagrat.
    2. transitiu A la litúrgia romana, netejar amb el purificador el calze i la patena després de les ablucions.
    3. pronominal Complir certs ritus de purificació.
  3. transitiu depurar 1.
  4. transitiu terapèutica Treure d’una part o d’un líquid del cos les coses que li són estranyes, per deixar-los en estat de puresa. Purificar la sang.