■ purificació

Partició sil·làbica: pu_ri_fi_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. purificatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de purificar o de purificar-se;
    2. l’efecte.
  2. dret català Acompliment d’un esdeveniment o d’una condició, que fa que restin sense més efectes una obligació o un fideïcomís i que els béns que hi anaven gravats passin a la qualitat de lliures de la càrrega o substitució que els afectava, a disposició d’un darrer possessor.
    1. història de les religions Conjunt d’accions, ritus i cerimònies que estableixen o restableixen una persona o un grup social en llur condició física, cultual i espiritual, que hom ha determinat d’acord amb les tradicions religioses vàlides en un àmbit sociocultural concret.
    2. litúrgia A la litúrgia romana, acte de netejar amb el purificador alguns objectes que han estat en contacte amb el sagrat.
    3. purificació de Maria Bíblia Ritu acomplert per Maria quaranta dies després del part, tal com prescriu la llei mosaica.
    4. Purificació de Maria litúrgia Festa que l’Església celebra el 2 de febrer juntament amb la Presentació del Senyor, anomenada popularment la Candelera.