puntuació

Accessory
Partició sil·làbica: pun_tu_a_ci_ó
Etimologia: del b. ll. punctuatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
    femení
    1. Acció de puntuar;
    2. l’efecte.
  1. Manera de puntuar. Faltes de puntuació.
  2. Qualificació mitjançant punts. La puntuació d’un concurs oposició.
  3. esports Nombre de punts aconseguits per un esportista o per un equip en una competició.
  4. signes de puntuació gramàtica Signes ortogràfics que marquen pauses, entonacions o incisos d’un enunciat.