pudir

Accessory
Etimologia: del ll. putēre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb [pr ind sing 2 puts, 3 put; imper sing 2 put] intransitiu
  1. Fer pudor. Aquesta carn put: és passada. Pudir-li, a algú, l’alè, els peus, les aixelles. Puts a ceba: en deus haver menjada. Pudir més que una guineu.
  2. figuradament
    1. Portar indicis d’una cosa, tenir-ne l’aspecte. Aquelles paraules pudien a traïdoria. Això put a contraban.
    2. Causar a algú enuig, fàstic, la persistent repetició d’alguna cosa. Ja em puden aquestes declaracions triomfalistes. Això ja put.