■ provocatiu | provocativa

Partició sil·làbica: pro_vo_ca_tiu
Etimologia: del ll. provocativus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Que té la virtut de provocar. Una poció provocativa de l’avortament.
  2. Provocador, provocant. Tenia un posat provocatiu.