■ prova

Homòfon: probe
Etimologia: de provar 1a font: s. XIV, Jaume I
    femení
    1. Acció de provar;
    2. l’efecte.
  2. especialment Assaig, execució provisional d’una obra teatral o artística, per observar-ne els defectes i corregir-los.
    1. Acció de comprovar o de demostrar certes qualitats o habilitats en un camp determinat. Després de moltes proves l’han admès.
    2. ensenyament Examen.
    3. proves de noviciat catolicisme Cadascun dels preceptes, obediències, interdiccions, que hom imposava, sovint arbitràriament, als novicis per demostrar llur fermesa en la vocació.
    4. temps de prova dret del treball Condició expressa en el contracte de treball per la qual cadascun dels contractants pot dissoldre el contracte si no està satisfet de les prestacions de l’altre contractant durant aquest temps.
    1. Allò que serveix per a provar o establir la veritat d’una cosa. En som certs: en tenim la prova.
    2. aritmètica Operació efectuada per tal de verificar l’exactitud d’una altra operació, d’un problema o d’un càlcul qualsevol.
    3. dret civil i dret processal Conjunt d’indicis, signes, documents, interrogatoris, etc., que demostren satisfactòriament la veracitat d’una afirmació o d’un fet jurídic no prou clar en si mateix, i que davant el jutge té conseqüències jurídiques.
    4. prova d’hipòtesi estadística Contrast d’hipòtesi.
  5. esports En certs esports, competició per a determinar un guanyador entre dos o més adversaris, batre un rècord, etc.
  6. filosofia Operació intel·lectiva per a reconèixer d’una manera indubtable i universal la veritat d’una proposició considerada en un principi dubtosa.
    1. medicina Acció de sotmetre algú o alguna cosa a certes experiències per apreciar l’existència d’una substància, investigar la presència d’una lesió o anomalia o la manera com es desenvolupa una funció.
    2. medicina Reacció.
    3. tecnologia Assaig, anàlisi, examen, etc., al qual és sotmès una màquina, una instal·lació, una peça, un vehicle, un producte industrial, etc., per tal de conèixer-ne o comprovar-ne alguna qualitat, especialment per determinar-ne la resistència, comprovar-ne el bon funcionament, mesurar-ne el rendiment, el consum, etc.
    4. prova doblement cega medicina Prova d’experimentació clínica en la qual tant el malalt com el metge ignoren si allò que hom administra és remei actiu o placebo.
  8. oficis manuals i tecnologia
    1. Petita quantitat d’una cosa que serveix per a examinar-la i provar-ne les qualitats.
    2. prova de gravador arts gràfiques Prova d’impressió, prèvia al tiratge de totes les còpies, que permet comprovar la correcció del color i l’enquadrament de les imatges.
    3. prova d’impremta (o simplement prova) arts gràfiques Mostra que hom tira d’una composició tipogràfica, d’una fotocomposició, etc., per tal d’efectuar-hi les correccions o les modificacions necessàries abans de començar-ne el tiratge. Primeres, segones, proves.
    4. prova negativa fotografia Negatiu.
    5. prova positiva fotografia Positiu.
  9. a prova locució adverbial Expressió que denota que una cosa reuneix les condicions requerides per a l’ús a què hom la destina.
  10. a prova de (o a tota prova) locució prepositiva i locució adverbial Capaç de resistir, fet sòlidament. Això és fet a prova de bomba.
  11. prova de noblesa història Document que qualifica i determina d’una manera clara, terminant i indubtable la qualitat noble d’una persona d’acord amb les lleis, els usatges i els costums de cada país.