■ proteïna

Partició sil·làbica: pro_te_ï_na
Etimologia: del gr. prōteĩon ‘primacia, primer rang’ i -ina*-, perquè les proteïnes són considerades el fonament dels éssers vius
    femení bioquímica i fisiologia animal
  1. Nom genèric de diferents polímers naturals formats per la unió d’aminoàcids mitjançant un enllaç peptídic.
  2. proteïna conjugada Proteïna formada per un component proteic (apoproteïna) i un grup prostètic, anomenada també proteid.
  3. proteïna tau Proteïna del citoplasma de les neurones que promou la unió i l’estabilització dels microtúbuls del citoesquelet neuronal.
  4. proteïnes homòlogues Proteïnes amb una estructura primària molt semblant.