■ prosaic | prosaica

Partició sil·làbica: pro_saic
Etimologia: del ll. prosaicus, -a, -um, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    adjectiu
  1. literatura
    1. Relatiu o pertanyent a la prosa (generalment, però, referit als seus valors negatius).
    2. En opinions o judicis de valor, dit pejorativament d’una obra artística o de qualsevol acció que requereixi un to més elevat, un tractament o una actuació més dignes. Estil prosaic. Versos prosaics. Expressió prosaica. Maneres prosaiques.
  2. figuradament Dit de tot el que manca d’idealisme, finesa, sentit de bellesa i que, contràriament, sobresurt per la seva vulgaritat i mesquinesa. Vida prosaica. Home prosaic.