■ proposició

Partició sil·làbica: pro_po_si_ci_ó
Etimologia: del ll. propositio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
    femení
    1. Acció de proposar 1;
    2. l’efecte. Tothom acceptà la seva proposició. Fer una proposició de pau.
    3. proposició de llei dret constitucional Text que conté prescripcions normatives presentat al parlament pels òrgans titulars de la facultat legislativa amb exclusió del govern.
    1. Enunciat, sobretot de caràcter doctrinal, filosòfic, teològic, dogmàtic.
    2. proposició de fe teologia Veritat de fe.
  3. filosofia i lògica
    1. En la lògica tradicional, contingut lògic del judici, de l’acte mitjançant el qual hom afirma o nega quelcom (predicat) d’alguna cosa (subjecte). Hom en diu sovint també enunciat.
    2. En la lògica simbòlica, sentència l’esquema quantificacional atòmic de la qual inclou lletres predicats i lletres arguments.
    3. En una perspectiva i valoració epistemològiques (i no simplement lògiques) del judici, contingut de coneixement diversament determinat segons el seu origen o la seva validesa.
  4. gramàtica
    1. Oració que forma part d’una oració composta.
    2. En alguns corrents gramaticals, oració, frase.
  5. literatura Part del discurs en la qual l’orador enuncia la matèria de què vol tractar.
  6. música Antecedent.
  7. religió Ofrena.