propi
Accessory
Etimologia: del ll. proprius, -a, -um, íd. 1a font: 1272, CTort.
Body
-
adjectiu
- Que és d’una persona o una cosa amb exclusió de tota altra. La raó és pròpia de l’home. Això que fas és propi d’un eixelebrat.
- Que és d’un mateix i no d’altri. Ho he vist amb els meus propis ulls. L’estima com si fos el seu propi fill.
- No manllevat, no postís. Els cabells propis.
- lingüística Adequat al significat o ús original dels mots (en oposició a figurat). El sentit propi d’un mot.
- masculí [generalment en pl] Persona de la pròpia família, pàtria, condició, etc. La victòria de l’equip local sorprengué propis i estranys.
- masculí Persona enviada expressament per a una comanda, missatger.
-
adjectiu
matemàtiques
- Dit de la fracció ordinària que té el numerador menor que el denominador.
- valor propi Autovalor.
- vector propi Autovector.
- béns propis (o simplement propis) història Part de les terres comunals que pertanyia al municipi com a entitat i els beneficis de la qual eren destinats a satisfer les despeses dels serveis públics.
-
- derivació pròpia lingüística Formació de mots a partir d’altres ja existents.
- nom propi gramàtica Nom que designa un individu (en oposició a nom comú, que designa l’espècie).