■ propagar

Etimologia: del ll. propagare, íd., der. de pangĕre ‘fixar’, de la mateixa arrel de pax ‘pau’ (cf. pàgina) 1a font: 1696, DLac.
    verb
    1. transitiu Multiplicar per reproducció. Propagar una espècie animal, una raça.
    2. pronominal Les mosques es propaguen amb molta facilitat.
    1. transitiu Difondre. Propagar la fe, una religió, una doctrina, una notícia.
    2. pronominal Propagar-se un error. Propagar-se el so, la llum.