■ pronunciar

Partició sil·làbica: pro_nun_ci_ar
Etimologia: del ll. pronuntiare, íd. 1a font: 1272, CTort.
    verb
  1. transitiu
    1. Produir un fonema o un seguit de fonemes. Pronunciar tots els sons d’un mot distintament. Un mot difícil de pronunciar. Parla el francès, però no el pronuncia bé.
    2. pronunciar una lletra Pronunciar el so representat per aquesta lletra.
    1. transitiu Dir, proferir. No gosa ni pronunciar el seu nom.
    2. transitiu Fer sentir o oir públicament. Pronunciar un discurs. Pronunciar la sentència.
    3. pronominal Declarar, algú, la seva decisió. La cort encara no s’ha pronunciat.
    4. pronominal ciències militars i ciències polítiques Fer un pronunciament.