■ promoure

Partició sil·làbica: pro_mou_re
Etimologia: del ll. promovēre, íd. 1a font: 1344, Ord. P. III
    verb transitiu
  1. Donar la primera impulsió a una acció, a una empresa, etc. Ell fou qui promogué la qüestió. Promoure un escàndol.
  2. Elevar algú a un grau, a una dignitat. Fou promogut al cardenalat.