■ projectar

Etimologia: del ll. projectare, íd., freqüentatiu de projicĕre, íd. 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
    1. Llançar endavant a distància. La força expansiva de l’explosió el va projectar violentament a terra.
    2. Dirigir un cos, per l’acció de la llum que hi incideix, (una imatge, una ombra, un feix de llum) sobre una superfície. Els arbres de la plaça projecten la seva ombra sobre els murs de l’església. La lluna projectava el seu reflex sobre les aigües.
    3. cinematografia, fotografia i òptica Formar en una pantalla, mitjançant un projector, les imatges ampliades d’una pel·lícula cinematogràfica, d’una diapositiva o d’un objecte opac.
    4. projectar un punt (una figura) sobre una superfície plana (cilíndrica o cònica) geometria Determinar la intersecció amb una superfície de la recta o de la sèrie de rectes traçades en una direcció determinada des d’un punt o els diferents punts d’una figura.
    1. Tenir, fer, el projecte d’alguna obra o treball, etc. Projectar un monument. Projectava d’escriure una novel·la. Projectar un viatge.
    2. arquitectura i enginyeria Establir el projecte de la construcció d’una màquina, d’un edifici, etc.