■ progrés

Etimologia: del ll. progressus, -us ‘avenç’, der. de progrĕdi ‘caminar endavant’, i aquest, de gradi ‘caminar’ 1a font: s. XV
    [plural progressos] masculí
  1. Acció d’anar endavant, d’avançar. No pogueren deturar el progrés de l’enemic.
    1. Procés ascendent i positiu, mitjançant el qual un ésser, o una acció, passa d’un estat, forma o grau a un altre de superior, de millor. El progrés de les ciències, de la cultura, de la civilització. Les nostres relacions han conegut darrerament un progrés substancial.
    2. Procés de transformació de la humanitat en general cap a una situació que hom suposa sempre millor i que pot ésser o no definida d’antuvi.