■ procurar

Etimologia: del ll. procurare, íd. 1a font: s. XIV, Jaume I
    verb transitiu
  1. Mirar d’aconseguir, fer el que hom pot per aconseguir quelcom. Procura veure’l avui mateix.
  2. Mirar que una cosa sigui feta. Procura que li donin el que li deuen.
  3. Proporcionar, fer obtenir o tenir alguna cosa, bona o dolenta. Li he procurat un bon cuiner. No li han procurat la manera de viure.
  4. antigament
    1. Portar l’administració d’una empresa, comunitat o institució com a procurador.
    2. Regir un afer per delegació com a procurador.
    3. Defensar com a procurador una part litigant.