■ procurador
| | procuradora

Etimologia: del ll. procurator, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. masculí i femení El qui procura, que obra en representació i per altre.
  2. masculí i femení catolicisme En certes comunitats i congregacions religioses, persona encarregada dels assumptes econòmics; majordom.
  3. masculí dret administratiu i història A Castella i a Lleó, durant la baixa edat mitjana, representant de les viles a la cort reial.
  4. masculí i femení dret civil, dret processal i història El qui, per ofici, representa en els tribunals una de les parts en virtut de poder legal rebut d’ella fent les peticions i altres diligències necessàries per a la defensa.
  5. masculí història Procurador general.
  6. masculí història A Tortosa, en l’antic règim, magistrat que detenia les facultats rectores i executives, equivalent al jurat, cònsol, conseller o paer d’altres poblacions catalanes.
  7. procurador a corts A l’estat espanyol, nom donat al diputat a corts al segle XIX i durant el franquisme.
  8. procurador de la fe dret canònic Clergue que efectua les funcions civils davant el tribunal de la Rota.
  9. procurador d’ofici dret Persona, designada per torn i nomenada pel Col·legi de Procuradors, encarregada d’assistir els litigants pobres.
  10. procurador fiscal història
    1. Oficial reial que secundava, en tot allò que es relacionava amb el patrimoni reial o el fisc, el batlle general de Catalunya o de València o el procurador reial de Mallorca.
    2. Oficial de la Generalitat que portava les causes o processos de la institució.
  11. procurador general
    1. història Representant del monarca en tots els seus negocis.
    2. història Als grans territoris senyorials, representant del senyor territorial, en nom del qual exercia la jurisdicció baronial i la representació dels drets de caràcter econòmic.
    3. dret processal Nom donat al fiscal general d’un estat o del màxim tribunal jurídic que exerceix les funcions del ministeri públic.
    4. dret canònic Religiós encarregat dels interessos generals del propi orde.
  12. procurador reial història Oficial reial que tenia cura de l’administració del patrimoni reial i de cobrar els diners deguts al rei procedents de drets reials, confiscacions, etc.