■ problemàtic | problemàtica

Etimologia: del ll. problematĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. problēmatikós, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu
    1. Que constitueix un problema.
    2. Que és de solució dubtosa, que no és pas segur que reïxi. Un èxit problemàtic.
  2. femení Conjunt dels problemes que planteja una ciència, una filosofia, etc.