■ privilegi

Etimologia: del ll. privilegium, íd., comp. de privus, -a, -um ‘particular, propi’ i lex, legis ‘llei’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Avantatge exclusiu o excepcional, exempció d’una obligació, de què hom gaudeix per concessió d’un superior o per una circumstància pròpia.
  2. dret Disposició emanada del poder legislatiu en virtut de la qual hom atorga a una persona o a una categoria de persones un dret especial o un tracte de favor, distint del que dona la llei comuna, amb un cert caràcter de permanència.
  3. dret català Disposició d’excepció, concedida pel rei a una població o territori, o a una determinada classe de persones, o a un estament de les corts.
  4. diplomàtica Document on consta la concessió a perpetuïtat d’un privilegi.
  5. privilegi clerical dret canònic Immunitat personal per la qual tota persona que deliberadament i sense causa eximent causi una ofensa greu i externa a un clergue cau en excomunió reservada al papa.
  6. privilegi d’advocació història del dret
    1. Dret que tenia el jutge superior de conèixer un plet pendent o iniciat pel seu inferior.
    2. Dret d’algunes jurisdiccions especials per a atreure’s el coneixement dels plets i les diligències que pertanyen al fur comú.
  7. privilegi de fur dret canònic Privilegi en virtut del qual cap clergue ni persona assimilada no pot ésser jutjada per un tribunal secular excepte en casos de desaforament.
  8. privilegi del cànon dret canònic Privilegi inherent a l’estat clerical o religiós, pel qual tot aquell que infereix violència física a un clergue o a un religiós incorre ipso facto en pena d’excomunió reservada a la Santa Seu.
  9. privilegi d’introducció dret fiscal Dret temporal de gaudi exclusiu d’un procediment industrial implantat de nou en un país.
  10. privilegi d’invenció Patent d’invenció.
  11. privilegi favorable dret Exempció que afavoreix el privilegiat sense perjudici d’altri.
  12. privilegi graciós Privilegi concedit únicament com a gràcia, beneficència, del superior, sense cap mèrit per part del privilegiat.
  13. privilegi local Privilegi, immunitat, concedit a una població, a un lloc, a un santuari.
  14. privilegi nobiliari dret català Concessió mitjançant privilegi d’un dels graus de noblesa.
  15. privilegi odiós Privilegi que perjudica algú.
  16. privilegi personal dret Privilegi atorgat a una persona, no susceptible d’ésser heretat.
  17. privilegi privatiu història del dret Dret exclusiu que tenien els senyors feudals de dirimir les causes dels seus vassalls.
  18. privilegi real dret Privilegi unit a la possessió d’una cosa o d’un càrrec, i que pot ésser transmès i heretat.
  19. privilegi rodat diplomàtica Diploma reial o butlla papal expedits amb el signe rodat o roda.